La posada en escena representa que, de forma metafòrica, creixem des de petites llavors fins a convertir-nos en arbres florits i empesos pel vent. La música que ens acompanya és "El matí" de la suite Peer Gynt de Edward Grieg.
La dinàmica pretén fer-nos conscients del moviment del nostre propi cos en la lentitud, els canvis d'intensitat d'una peça musical i en la col·lectivitat.
Aquí en teniu el resultat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada